Per Frank G. Rubio
frank_ib@yahoo.com

"Soc bella perquè soc negra, filles de Jerusalem"
Quan un Àngel, el meu àngel, m’ho va dir, amb prou feines vaig poder amagar la meva incredulitat ni, poc desprès, la meva satisfacció: Així doncs la Verge de Montserrat, la venerada "moreneta", és tan falsa com un duro sevillà?, ni negra, ni res que se li assembli?, només una capa de pintura separa doncs, com en el poema d’Omar Khayyam un cabell, la veritat de la falsificació?
El meu somriure era, tanmateix, un somriure amarg, al contrari que molts dels meus amics i coneguts no veig en el creixent interès per l’Espiritualitat o la Nova Era, altra cosa que un ingent frau, com ho són totes les religions majoritàries; una mostra de covardia i impotència intel·lectual i un procés induït de demència compartida, utilitzant els ardits més diversos de Control Mental, molts d’ells tan antics com el Paleolític.

Com deia en Marx, en la Història els esdeveniments només tornen com a una farsa, però com succeeix en el conte El vestit nou de l’Emperador, ai! de qui assenyali la nuesa de tan trist esguerro arquetípic i, encara més, en els ambients conscienciejats i implicats en la revifalla de sempre. Vivim en guerra permanent, freda o calenta, des de començaments del segle XX. El nostre llampant segle XXI (res més ridícul que els pronunciaments d’alguns popes sobre el segle XX, que el donen per liquidat i superat) s’inicia amb noves mortaldats i amb l’adequat aroma de mentida sistemàtica i simulació.

Com sempre, l’objecte de la lluita són els recursos materials i el control de les ments humanes.

La primera víctima de la guerra és la veritat i en el món del pèrfid Terrorisme Internacional (fora d’això tan oportú) de Gran Hermano, d’Operación Triunfo, del Tercer Temple, del xapapote, de la Mare Teresa de Calcuta, de l’Imperi del Mal i de Lady Di, no és estrany que moltes persones vinculades a les capes més cultivades de les poblacions s’incorporin a l’espantall anomenat: "espiritualitat".

Us recordeu dels estruços?
Tot dins la mateixa motxilla: Ying, Yang, Jung, Junger... Budisme, Cristianisme, Sofisme, Càbala... Tant se val!, tot és vàlid per a tractar de legitimar el que uns quants han anomenat Nou Paradigma, i d’altres, Tradició Unànime. Una síntesi inconclusa i intel·lectualment no satisfactòria, que està composta per tota mena de llocs comuns, viscuts com a dogmes indubtables; el tipus de "veritats" universals que les religions de sempre intenten imbuir en les poblacions mitjançant l’amenaça, la tortura o la propaganda, des de fa segles.

Mentrestant, al món exterior, acuradament denegat en la seva autonomia per la majoria dels vinculats a aquest moviment, prossegueix la mutilació de la vida quotidiana en nom de consignes com el benestar econòmic de les majories, la higiene i la salut, els Drets Humans (implantats, manu militari, urbi et orbi) i les "sublims veritats" que conté l’ètica repressiva de les Tres Grans Religions i el seu corol·lari, la Ciència Moderna. Aquesta última, ja molt allunyada dels seus orígens vinculats al lliurepensament i a la Màgia, pur vehicle de la Tecnocràcia i vector estratègic del Gran Capital.

¡Granja a la vista!
Les Tres Grans Religions objecte, no solament en el nostre país, en les últimes dècades, d’una reverència i d’una promoció des de les més diverses instàncies, tan públiques com privades, utilitzant totes les regles del màrqueting, tornen a la palestra amb una notòria insistència.

*Als Estats Units avui, la religió catòlica és la majoritària entre les nombroses confessions a les que són proclius els ciutadans de la major "democràcia" del món.

*L’Islam religiós, hàbilment fomentat per les potències occidentals a fi i efecte d’afeblir els moviments laics antiimperialistes del món àrab i combatre a l’URSS, retorna com a una farsa per permetre la gestió implacable dels recursos energètics i multiplicar les possibilitats de supervivència de l’estat d’Israel. També serveix, en determinats desenvolupaments vinculats a les clavegueres del nostre evolucionat sistema polític i social, per a legitimar a Occident un cop d’estat encobert (11-S) afavorit pel pànic suggerit per aquesta entelèquia anomenada "terrorisme internacional".

Tornen, doncs, els Tres Impostors dels que lluïdament parlava Frederic II en el segle XIII, per major glòria dels Grans Consorcis. De la mateixa manera que en el passat amb la Inquisició, les Creuades i la seva dinàmica de comunicació unívoca i sectària, l’Església Catòlica va estar a punt d’apoderar-se del món conegut; a cops de prèdica, progrom i pires.

*A Israel, s’està produint a passes agegantades la transformació d’una societat originàriament laica en una teocràcia.

La involució és generalitzada i el seu àmbit planetari, i l’horitzó del Gran Inquisidor, és ja el nostre horitzó.

*Més hores de treball i menys salaris. "L’important no és tenir sinó ésser"; "en el Tercer Món ho passen molt malament i és per culpa de la nostra societat de consum", etc.

*Confusió de la democràcia amb actes censals sistemàtics fraudulents.

*Assumir, via Mass Media, l’horror d’una vida quotidiana absolutament deshumanitzada i mesquina, abolint-ne la memòria personal històrica com a mitjà per a inserir a les poblacions en una realitat vital alienada i unívoca, extirpant-ne qualsevol desig o possibilitat de transformar les condicions de vida, tant individuals com col·lectives, llevat de la direcció suggerida mitjançant l’imperi del Políticament Correcte per les élites. Per això cal fomentar una Nova Consciència, ignorant de la realitat, acrítica, passiva, tova, submisa i sectària. El retorn d’allò sagrat i de velles tretes, com la intel·ligència emocional, s’inscriu en aquesta dinàmica d’esclavització generalitzada.

*Postular la acultura sistemàtica, mitjançant el discurs del multiculturalisme i la implantació tecnocràtica d’una societat de vigilància i control mitjançant mites com la interactivitat, la globalització dels Drets Humans, la solidaritat o la religiositat "immanent a la criatura humana".
Al cap i a la fi, l’esclavitud com actiu.
Embrutiu-vos!
Falses oposicions acuradament dissenyades ("esquerra" i "dreta"), retorn d’allò més arcaic (tant en el pla psicològic com en el social), vigilància pertinaç i, per a coronar el pastís, per a l’ús de les élites, l’esguerro pseudointel·lectual anomenat "espiritualitat".

¡Eleusi per a Nosaltres; Mamà Automàtica per la resta!
Hi ha moltes altres qüestions que, com podeu suposar, tant l’espai com el temps, restringeixen la seva completa exposició. Sols volia acabar mencionant el poema al que feia referència al començar, degut a la ploma d’un antic poeta i escèptic persa, Omar Khayyam. N’hi ha per a sucar-hi pa:

Potser sols el gruix d’un cabell separi el fals del cert,
Si, i un simple Alif sia la clau que et porti
(Si saps descobrir-ho) a la casa del tresor,
I per ventura també al propi Mestre..

Això és tot. Beneïdes (i beneïts) sigueu.

NOTA: Freire Enrique, col·laborador d’aquesta mateixa publicació i amic, m’ha comunicat a títol personal, que la qüestió és més complexa del que, en principi, intuïa. Certament que la "moreneta" és negra, en gran part pels vestigis de fum i brutícia adquirits al llarg del temps, sembla ser que, dessota, hi ha una capa de pintura blanca, d’ací el motiu de la meva referència; no obstant, prossegueix el meu amic, la Verge de Montserrat era negra originàriament, sols que l’hostilitat de l’Església vers l’Ordre del Tremp hauria impel·lit a pintar-la.
No obstant, a efectes de l’argument, això no constitueix cap obstacle. Una mica enfosquit per la misèria ambient (AVUI), sobre una capa de falsedat institucionalment buscada amb la finalitat d’amagar una negror primigènia (CATOLICISME), abismal, alquímica...
Que cadascú tregui d’això la seva conclusió, jo continuo amb el meu argument, i el món amb el seu, cap a la pira.