Ho ha dit el Reverend Marilyn Mason,
i la seva paraula va a missa (negra, no cal dir): la política
i la religió d'avui es troben a l'art. Jo especificaria que es
troben a la cultura, en el seu sentit més ampli i, especialment,
a la cultura popular. Mentre cauen torres i volen estacions de trens
al nostre voltant, la televisió, Internet, la música pop,
el cinema, els jocs multimèdia, els còmics i tot el que
conforma els nostre entorn artístic i cultural quotidià,
són el camp de batalla experimental sobre el que es lliuren combats
dels que depèn el nostre futur més immediat i real. No
exagero.
Tot es troba als llibres
Abans de que el terrorisme islàmic comencés la seva jihad
mundial, destruint vides amb aquesta tranquil·la fúria
fanàtica que sols la religió pot imbuir als seus adeptes,
Salman Rushdie havia estat ja condemnat per escriure novel·les
blasfemes. Abans de que els Estats Units recomencessin la seva tasca
imperialista d'apoderar-se d'Orient Mitjà, alguns novel·listes
com Tom Clancy ja havien omplert el cap dels seus lectors amb amenaces
islàmiques i terroristes musulmans imaginaris... Que ara s'han
transformat en realitat. Fins i tot ETA té un origen literari
i artístic: els folkloristes i etnògrafs bascos i bascofrancesos
que, a les darreries del segle XIX i principis del segle XX, van reinventar
l'èuscar, "varen descobrir" l'origen atlant dels bascos
i van recrear una mitologia popular per als fills d'Aitor. El primer
que va cremar a l'Alemanya Nazi van ser els llibres, mentre "l'art
decadent" era retirat dels museus... Per acabar decorant els palaus
privats dels alts dirigents del partit. Z (pronunciï's Zi) Budapest,
una bruixa feminista americana, nascuda a Hongria, el culte de la qual
exclou completament als homes, ho ha expressat amb una lúcida
senzillesa: "La mitologia és la mare de les religions, i
l'àvia de la història. La mitologia és una creació
humana, producte d'artistes, narradors i gent de l'espectacle, de tots
els temps. A fi de comptes, els faedors de cultura són els soldats
de la història, més efectius que les pistoles i les bombes.
Les revolucions es guanyen generalment als camps de batalla culturals."
L'ou mitològic abans que la gallina monstruosa
Per banal que pugui semblar això, quan el govern del nostre país
ha canviat de mans, en gran mesura com a producte d'un atemptat terrorista
literalment explosiu, un cop més cal no oblidar que l'ou mitològic,
religiós, cultural, va sempre abans que la gallina monstruosa
que trenca la seva closca per sortir enfora, trepitjant-nos com Godzilla.
Però el món de l'art i de la cultura ens està avisant
amb les seves guerres particulars, privades i públiques, i un
curós anàlisi seu pot portar-nos a evitar que les seves
monstruositats més evidents aflorin a la realitat material de
pèrdues humanes i danys irreparables. Un món en el que
la televisió com a espectacle de la humiliació humana,
continua i constant, és el més vist i venut, on es limiten
les llibertats informatives i les opcions estètiques dels espectadors
i lectors sense que aquests amb prou feines en siguin conscients, prepara
sens dubte als seus habitants per transformar la humiliació moral
en una forma de vida, al treball i a la família, i la censura
en l'hàbit mental, que no serà ni tan sols necessari instituir
políticament.
Control, Manipulació, Censura
Contínuament el món de l'art i de l'espectacle es emprat
com a camp de proves per a noves i devastadores armes, tan potents com
les pitjors armes químiques que pugues tenir Iraq. Als informatius
televisius, segons la cadena que es tracti, un mateix esdeveniment és
completament diferent, o bé s'ignoren els seus detalls que puguin
ser molestos, o inconvenients, per als seus espectadors. En molts pocs
anys s'ha fet evident la guerra cultural entre els qui es pretenen enemics
del que és políticament correcte, mentre apliquen la correcció
política al seu propi entorn, contra els qui desconfiem de qualsevol
tipus de correcció. Escollir entre Tarantino o Ken Loach vol
dir quelcom més que preferir un tipus de cinema. Al llarg dels
anys 90 s'han produït flagrants casos de censura i prohibició,
o si més no uns seriosos intents del darrer, sotmetent a persecució
mediàtica i judicial a dibuixants de còmics com Vuillemin
o Miguel Ángel Martín, o a llibres com Todas putas, de
Hernán Migoya, sense que, llevat en aquest darrer i delirant
cas, a ningú li hagi semblat importar-li. Es poden seguir les
fluctuacions del poder polític atenent els canvis de registre
i les subvencions que reben o deixen de rebre festivals de cinema, música
i teatre, molt millor que seguint les notícies polítiques.
Diu més sobre els nostres governants o sobre certes comunitats
i regions el festival de cinema que tenen que la seva suposada posició
política o social. Darrere una galeria d'art modern pot concentrar-se
un insospitat poder polític i econòmic, mentre que la
globalització mundial és criticada pels mitjans informatius
que pertanyen tots a un mateix holding empresarial, que diversifica
el seu capital tot creant empreses diferents sols en aparença,
mentre globalitza i monopolitza l'opinió i la cultura de la mateixa
manera que fingeix criticar políticament la globalització.
La fi del món tal i com el coneixem
Les bombes que esclaten causant cents de morts i ferits, afectant a
milers de ciutadans innocents, han esclatat abans de forma aparentment
incruenta al teatre bèl·lic de l'art i la cultura. Provenen
del mateix foc diví i infernal que ha cremat llibres, condemnat
autors i censurat pel·lícules. Procedeixen del mateix
univers cultural que ha creat o ressuscitat arquetipus mítics
delirants, desballestats, , prehistòrics... Però útils
per als seus fins. Fins que poden ser el final de tot o, si més
no, com deien els nois de REM en una de les seves millors cançons
"la fi del món tal i com el coneixem".