D'aquí 20 anys la vida haurà
donat moltes voltes
D'aquí quatre lustres, els cotxes que avui conduïm ens semblaran
tartanes; els ordinadors que utilitzem i els nostres mòbils d'avui
ens semblaran artefactes arqueològics; la nostra roba i els pentinats
d'última moda alimentaran la nostàlgia, i amb prou feines
recordarem els programes que ara veiem a la televisió (Crónicas
marcianas?, aquest no era el que es tancaven a una casa?). Però
en un sentit molt real, d'aquí vint anys seguirem vivint el dia
després de l'11-M.
Serà un món més
estret, paranoic i obscur que el d'avui, marcat per una guerra sense
final que tot just acaba de començar, per l'amenaça aleatòria
de la mort i per les mesures de protecció que exigirem i prendrem.
D'aquí vint anys, el megaterrorisme pot haver col·locat
contra les cordes als estats, provocant un procés de balcanització,
privatització i obsessió per la seguretat que farà
que moltes societats davallin al caire de l'anarquia. O potser els atacs
es redueixin a un nombre tolerable que no impliqui res més que
una era de control policíac.
La protecció de la vida
El primer deure d'un Estat, aquell que li dóna sentit i el defineix,
és la protecció de la vida i dels béns dels seus
ciutadans. Perquè l'Estat ens protegeix, li cedim el monopoli
de la violència legal; perquè l'Estat impedeix que altres
ens ataquin, ens desarmem i renunciem a tenir cura nosaltres de la nostra
vida pels nostres mitjans. Un Estat que és incapaç de
protegir als seus ciutadans, no té sentit.
Els Estats, tal com han demostrat l'11-S i l'11-M, no poden protegir
als seus ciutadans a l'Era del Megaterrorisme, definit com a assassinats
amb un elevat nombre de baixes civils provocats per petites cèl·lules
autònomes coordinades molt succintament mitjançant mitjans
moderns de comunicació i amb uns vagues objectius i unes demandes
irrealitzables. El Megaterrorisme és un símptoma d'un
procés més general de globalització i repartiment
del poder que proporciona a petits grups el poder de matar a molta gent.
Vist l'èxit dels actes megaterroristes cal esperar que altres
amb comptes pendents contra algun país concret, Occident, o senzillament
La Societat, adoptin aquests mètodes multiplicant els seus atacs.
La dimensió del Megaterrorisme
Candidats no en faltaran: el món té cents de governs,
no pas tots assenyats; milers de grups ètnics, culturals o religiosos
que se senten (o s'imaginen) oprimits; desenes de milers de màfies
amb interessos comercials; centenars de milers d'empreses que limiten
amb aquestes màfies; i milions de persones furioses sense futur
candidates al rentat de cervell i a la immolació. Contra el Megaterrorisme,
els Estats tenen molt poques opcions. Però això no els
impedirà lluitar. De manera que s'entestaran en defensar-nos,
i els ciutadans demanarem (no; exigirem) que facin tot el que sàpiguen
o puguin; amb les seves limitades possibilitats hi ha una sèrie
de mesures que pot preveure's adoptaran els Estats, tard o d'hora. És
un mecanisme de rellotgeria mortífer i exacte.
Per intentar preveure i evitar els atacs, els estats hauran de recaptar
i processar més informació, reforçant els seus
sistemes policíacs, duaners i d'intel·ligència.
Menys intimitat. Per complicar els atacs, els Estats prendran mesures
de protecció als llocs públics tot i costejant la militarització.
Més policia, duaners, militars, espies. Per negar als possibles
atacants l'existència de grups ètnics afins on amagar-se,
els estats controlaran i limitaran els fluixos migratoris. Més
lleis d'Estrangeria.
Per dissuadir i castigar als terroristes
Els Estats enduriran les lleis i els càstigs que aquelles marquen.
Més lleis Antiterroristes. Per enfrontar-se als atacants globals,
els estats col·laboraran amb els Estats o entitats que puguin
ajudar-los, i empitjoraran les seves relacions amb els que no els hi
puguin oferir ajuda, en ambdós casos sense tenir en compte el
seu caràcter (dictadures, democràcies, màfies,
sectes...). Més Unió Europea, EE.UU, Llatinoamèrica,
Rússia, Índia, Israel, els països àrabs; menys
Magrib, Àfrica i el Tercer Món.
Tot això tindrà un cost a l'àmbit econòmic.
Aquestes mesures volen dir més despesa a defensa, policia i espionatge,
el qual reduirà els diners disponibles per a obres públiques,
educació i investigació i augmentarà la pressió
impositiva. La confiança en el futur se'n ressentirà,
el que baixarà la inversió. El menor fluix de immigrants
empitjorarà el mercat immobiliari i reduirà la força
de treball, el qual repercutirà en la crisi de la Seguretat Social.
El descens del turisme de tota mena suposarà un fort impacte,
sobretot a l'economia espanyola, molt depenent. Més crisi econòmica.
Més control
Més ben dit: l'Estat controlarà molt més als individus,
en termes d'informació i de repressió de comportaments,
en un entorn de crisi econòmica oberta o latent. I no pas perquè
l'estat s'enforteixi, sinó per atenuar la seva debilitat.
Aquesta mateixa debilitat farà que els que econòmicament
puguin, adoptin mesures privades d'autoprotecció, des d'usar
el menys possible els transports públics fins a aïllar-se
a urbanitzacions blindades protegides per veritables exercits de mercenaris.
Si els atacs continuen, tots els que disposin de diners tractaran de
comprar la seguretat que l'Estat no pot proporcionar-los-hi. Tot això
derivarà en una tensió més gran, al dividir-se
la societat en capes amb un nivell diferent de seguretat.
Davant els successius atacs cal preveure una reactivació del
racisme contra 'el moro'. L'enduriment de la legislació d'estrangeria
i la contundent aplicació de les penes d'expulsió no seran
suficients. L'augment de la xenofòbia farà que els immigrants
d'origen magribí es recloguin a guettos, amb les seves pròpies
dinàmiques de marginació social i odi al país receptor
entre la segona generació. Cal esperar també la recruada
de la tendència a la substitució dels magribís
pels europeus de l'Est i els llatinoamericans, i la consolidació
a l'Estret de la Fortalesa Europa.
Poca tolerància
Pel que fa a la política no cal esperar diferències en
aquesta lluita entre els principals partits. La pressió serà
molt elevada, i la tolerància molt poca. Quan un ajuntament no
aconsegueix que els autobusos vagin bé, la gent vota a l'altre;
quan un govern no impedeix que a un el facin saltar pels aires quan
va a treballar, és una qüestió molt diferent. Les
forces de l'esquerra aprendran a estimar les mesures de protecció
i a avorrir als immigrants, endurint-se; des del govern és fàcil.
A les forces de la dreta, segons l'evolució a curt termini del
Partit Popular, cal pensar en el naixement d'una extrema dreta 'a l'europea',
marcada més per la xenofòbia que pel record del franquisme,
potser amb una escissió per la dreta. D'aquí vint anys
portarem versions retro de la roba que portem avui, però viurem
a un món diferent; més petit, més obscur i temorós,
més polaritzat. I per damunt de tot, menys segur. El Megaterrorisme
neix de la globalització, la revolució a les comunicacions
i l'afebliment dels Estats que provoquen aquests fenòmens. No
és probable que els Estats, afeblits, aconsegueixin acabar amb
aquesta amenaça. Caldrà inventar quelcom nou, quelcom
capaç de protegir-nos. No sabem quina estructura succeirà
a l'Estat, però sí que quan les estructures polítiques
morin, les guerres són llargues, confuses i ferotges. Estem en
guerra, la guerra de la fi dels estats; una guerra sense fronts ni exercits
on els civils som carn de canó. Són els temps que ens
ha tocat viure. Temps terribles. Temps interessants.
Són els temps després de l'11-M
Les Mesures concretes seran:
. Nova legislació Antiterrorista
Més dies de custòdia policíaca
Més burxades a les comunicacions
No a les targetes SMS de prepagament anònimes
. Nova Legislació d'Estrangeria
Eliminació de la bossa d'immigrants il·legals
Procediments d'expulsió ràpids i contundents,
Menys refugiats, menys legalització de famílies.
Controls draconians a l'Estret i a les Illes Canàries.
. Major control
Controls a les entrades als mitjans de transport i concentracions de
gent (estadis, concerts, festes),
Controls aleatoris als carrers
Exercit a la custòdia d'objectius 'sensibles' civils (nuclears,
factories químiques i refineries, embassaments, aeroports, estacions,
ports)
. Major inversió
Policia, Guàrdia Civil, resta de les FSE
Exercit, Infanteria, capacitat de projecció internacional
Intel·ligència, reforma i ampliació del CNI