Escolta ressonar en aquesta
pàgina
els seus corsers de vent,
les seves promeses.
Si per atzar, lector, treus el cap per aquesta pàgina haurà succeït alguna cosa extraordinària. O potser, si més no, poc comú, aliè a la mecànica habitual del nostre temps. Estaràs a punt d'entrar en contacte amb la poesia, aquest gènere prestigiós però sota sospita d’elitisme i inaccessibilitat. No obstant això, et convido a que ho miris des d'un altre punt de vista, és a dir, des de la perspectiva de la pròpia poesia.
Si volem comprendre què succeeix avui amb la poesia perquè resulti un insòlit do la troballa d'aquest article en un diari, convé que tinguem molt en compte com funciona la indústria cultural, les vies de difusió que t’ofereixen diversos discursos: cinema, música, literatura… La veritat és que el decisiu fet cultural que marca la nostra època és el triomf del mercat. Em refereixo a l'evidència de que tot objecte cultural obté difusió tan sols en la mesura que genera beneficis. Un llibre és un producte com ho és un parell de sabates i per desgràcia és tractat pels mitjans de comunicació d'acord amb les mateixes regles del joc. Es produeix un pervers cercle viciós: com més exemplars es venguin, més publicitat directa i indirecta genera en els mitjans… i com més publicitat i exposició en aparadors i llibreries, més venda tindrà.
Poesia objecte de consum
Internet n’és un exemple paradigmàtic. Quan consultem al Google, ens apareix un llistat de webs en rigorós ordre que es deu al nombre d'entrades que s'hi han produït fins a la data. Però alhora, les que apareixen les primeres tendeixen a ser aquelles en les que més entrem. El cercle s'ha tancat. El propi sistema condueix a una selecció quantitativa, no qualitativa. Qualsevol objecte cultural és tractat pel mercat d'idèntica manera, com objecte de consum. Allò que és consumit per un nombre major de subjectes rep al seu torn una major atenció mediàtica. I com rep tal atenció tendeix a sepultar en el total desconeixement públic a aquells altres objectes culturals que gaudeixen d’un nombre més reduït de persones. Així s'obeeix a les lleis del mercat, que busquen grans beneficis en un nombre reduït de productes. El capital respira satisfet, no hi ha dubte, però a nosaltres, els consumidors, se'ns ofereixen per totes les vies els mateixos productes fins a generar en nosaltres la il•lusió que són el que “realment” hi ha, les creacions de l'art dels nostres dies. O pitjor encara, confonem difusió amb qualitat i acabem per creure amb total ingenuïtat que el que se'ns mostra de manera massiva i imperiosa és el bo i millor de quant produeixen els nostres creadors. En definitiva, el criteri quantitatiu (nombre de consumidors potencials) genera una estratègia de difusió mediàtica que enalteix als nostres ulls artificialment autèntiques escombraries culturals (elogiades, això sí, a so de bombo i platerets), arraconant nombrosos productes de qualitat dels quals el públic pot arribar a no tenir mai notícia.
A aquells no-lectors…
Si aquesta dinàmica indústria-mitjans és perniciosa respecte al cinema o la música, ataca de manera encara més severa a un gènere literari per si mateix minoritari com ho és la poesia. El resultat és que la immensa majoria dels lectors de novel•la mai han intentat llegir un llibre de poemes. No obstant això, podrien fer-ho i sens dubte gaudirien de l'experiència, però com mai reben estímuls en aquest sentit, mai intenten l'aventura.
La veritat és que s'ha imposat la falsa creença que la poesia és un gènere difícil, per a iniciats, en el qual gairebé ningú pot aventurar-s’hi. La realitat silenciada és, no obstant això, exactament la contrària. Qualsevol que s’ho proposi pot llegir poesia. N'hi ha prou amb ser capaç de llegir una novel•la o un conte per treure el cap per la poesia contemporània. I podem fer-ho, a més, a un preu molt reduït. Per 6 o 7 euros pot comprar-se l'últim llibre del nostre poeta favorit, poc més que una entrada de cinema. Per una mica més podem aventurar-nos en la poesia completa (hores i hores de gojosa lectura) de poetes extraordinaris com Pablo Neruda, César Vallejo o André Breton. I amb l'avantatge afegit que un bon poema pot llegir-se nombroses vegades sense que mai ens cansi, pot acompanyar-nos durant anys i generar una vegada i una altra en nosaltres una intensa emoció, a diferència d'una pel•lícula o una novel•la, que poques vegades gaudim diversos cops sense que perdi el seu encant.
Si tan sols busques entreteniment és millor que t'apressis a encendre una vegada més el televisor o et sentis a llegir l'últim premi Planeta. Però si encara esperes de la vida experiències memorables, ràfegues emocionals que et sacsegin d'arrel, descobriments sobre la teva pròpia identitat, atmosferes que despertin les teves fantasies i il•lusions més secretes, encara estàs a temps d'arribar al que pretenen ocultar-te. Més val que corris a submergir-te en la poesia del teu temps. Contempla't a tu mateix en aquestes aigües. Enredada en les paraules t'espera la vida veritable. Aquesta que tot just pot escoltar-se ja després del fragor del mercat, el baluern del camió de les escombraries.