“La meditació és la preparació al mateix objectiu ambicionat i assolit en els misteris d’Eleusis. És possible pensar que, en el futur, l’LSD es podrà usar amb més freqüència per tal de provocar una il•luminació que coroni la meditació”.
Albert Hofmann.
I
Existeixen moltes maneres de treballar amb la consciència sense drogues. La meditació n’és una. Hi ha mil maneres de meditar. Els somnis en són una altra. Els viatges, la música, el dejú, l’oració, el contacte amb la naturalesa, la contemplació, l’orgasme, l’art o la creació. La vida s’alimenta a sí mateixa i floreix per tot arreu.
No obstant, si en la teva recerca o per accident et topes amb les substàncies sagrades, llavors has de saber...
II
Que no hem nascut per viure com els bèsties, sinó per buscar la virtut i el coneixement.
Un viatge lisèrgic és una experiència imaginària d’alta intensitat, una meditació instantània on forces un estat al qual t’hi abocaràs durant unes hores i que modifica la teva percepció del món per sempre més. Literalment, una excursió al centre de l’ànima. Una experiència unitària radical on tu i el món us fondreu. Això comporta riscos pels quals pagaràs un preu.
L’experiència psicodèlica és autoconeixement. No forma part de l’oci ni de la diversió i només han d’experimentar-la aquells que vulguin conèixer-se i estiguin disposats a ser banyats en coure. Hi ha millors maneres de divertir-se, si és el que busques. No t’equivoquis: no és una experiència democràtica ni està feta per a tothom. Cadascú és l’únic que pot decidir si li interessa i pot acceptar-la. Encara que les estrelles t’acompanyin, tu ets responsable dels teus actes.
III
Conèixer la manera en què cal prendre’s aquestes substàncies és essencial. Si no la coneixes, abstén-te de provar-les. Comparteix aquesta experiència amb gent sana, no psicòtica, de confiança. No intentis curar ni que et curin. Seria pretensiós. No al•lucinis com un idiota sense personalitat. Crea un ambient sense jerarquies. No admetis ritus sectaris o vampirs en la teva experiència. Pacta una forma de prendre’n per avançat, acompanyada per alguna música suau amb zones de silenci i recolliment. Quant més contacte amb la natura tinguis, millor. Fon-te amb el cel estelat o el bosc viu.
Algú amb experiència hi ha d’estar present (el millor és que siguin majoria els que ja han experimentat) i explicar-te els efectes de les dosis. Pren-ne moderadament (les dosis especificades a Internet solen ser brutals). Procura tenir un ansiolític a mà per si de cas. No paguis per prendre més del que costa la teva part ni cobris a ningú més del que costa la teva. Prescindeix de les preses organitzades on es cobra.
IV
Desintermedia la teva experiència: relativitza al xaman de torn. Que t’ajudi un amic, no un boig. No caiguis en les xarxes clientelars o sectes religioses que fan ús de les substàncies. Són paràsits i sacerdots, intermediaris interessats.
Els models de presa de substàncies d’altres tradicions són orientatius i interessants, però no necessàriament vàlids per a nosaltres. Un xaman asteca menjacors o un investigador universitari disfressat de xaman no és un model per a un home del segle XXI. Pren-ne amb afins. La manera de prendre l’ayahuasca en la selva no és necessàriament millor que una altra per a tu.
No idolatris el passat. La utilització de les substàncies per aquests pobles està contaminada per diverses funcions de poder social o intermediació ideològica i religiosa: prescindeix d’elles en la mesura del possible. El xaman és necessàriament interior. Virgili ets tu mateix. Aquí i ara.
Pren sempre coses naturals, fuig de preparats o tripis de dubtosa procedència. Evita la prohibició i el seu mercat verinós.
V
Venç la por, com sempre t’han dit. Fes-ho. La por a desintegrar-te generarà fantasmes insuportables i hauràs de passar per això. Tota iniciació consisteix a aprendre a burlar la mort. Com diu Jünger, cadascú viatja amb el seu propi equipatge. Potser no et suportis a tu mateix quan et vegis per dintre o potser descobreixes una cova de safirs dintre del teu cor. Possiblement, et succeeixin les dues coses. Els viatges dolents són els que més ensenyen, però els viatges bons ens deixen veure l’eternitat i la bellesa de l’ànima. Cleombrot d’Ambracia va pujar a la muralla de la seva ciutat i es va llançar al buit acomiadant-se del sol. No sofria cap mal digne de mort, simplement havia llegit l’escrit de Plató que parla de l’ànima. (Calímac, Epigrama XXV). El viatge t’ensenyarà a viure perillosament. El viatge t’ensenyarà a vèncer la por a la mort.
VI
Per molt bona que sigui l’experiència, quan aquesta acabi baixaràs el teu nivell de consciència i hauràs d’intentar tornar a pujar fins a on vas arribar sense prendre drogues. Relativitza la presa, escolta la teva consciència. No t’enamoris de l’enamorament ni et permetis cap addicció. L’experiència és només un pas vers el camí del cel. El més probable és que ni tan sols la necessitis. No repeteixis per repetir, pots tenir accidents. El treball vertader comença el dia següent perquè tot segueix allà. No creïs móns paral•lels perquè tots els universos estan en aquest i aquesta és la teva vida, on tu decideixes. Sobretot, no et creguis l’escollit. Evitaràs problemes propis i especialment aliens. No juguis a ser un xaman, és patètic.
VII
Explica què t’ha passat i què has vist. Fes tertúlia, crea el teu simposi quan consumeixis. Tracta d’aprendre dels altres i reflexiona sobre el que vas veure i sobre com ho vas veure. Llegeix sobre el que t’ha passat. No deixis l’experiència en l’experiència. Aplica-la a la vida, que és per al que serveix. Escolta a Píndar: “Benaventurat qui, després d’haver vist això, inicia el viatge cap a les regions inferiors. Coneix el final de la vida i el seu principi”.
VIII
Potencia en tu mateix la Potència. Al dia següent, seràs un altre però la teva consciència t’exigirà més i més, si ets autèntic. Comprendràs moltes coses i naixerà dintre teu una gran curiositat. Si no t’interessa res de tot això, abstén-te de prendre enteògens.